A Déu no li agrada veure'ns sofrir. El sofriment no és el preu que pagam per anar al cel, ni per fer punts ni mèrits. El nostre Déu no és un Déu sàdic. Encara que en certs moments de la història, semblàs que així se’l presentava.

Els evangelistes despatxen els relats cruents de la Passió de Jesús amb una sola paraula:”l’assotaren”, “el crucificaren”. No se fiquen en quants d’assots li donaren, ni en la grossor del claus, ni en la sang que brollava del forats.

A la Setmana Santa no contemplam sols el sofriment de Jesús , sin sobretot i especialment l’amor de Jesús El sofriment no es predicat ni cercat per Jesús , perquè no salva . Només salva l’amor. Un sacrifici sense amor no duu a Déu. A vegades la devoció pietosa del poble ha deformat el sentit profund de la Passió.

El que si contemplam aquests dies els cristians és la manera com viu Jesús el sofriment, la seva actitud davant la creu, les seves paraules, els silencis, els gestos, la seva confiança en el Pare.

La Passió és la predicació de Jesús en fets, estimant. No és lo mateix dir en la muntanya de les Benaventurances que hem de perdonar els enemics, que demanar perdó per aquells que, en el Calvari, l’estan matant.

En cap moment de la passió Jesús torna mal per mal, ni hi trobam cap frase condemnatòria . És més: Jesús no se tanca en el seu dolor, sinó que està sempre atent als altres: cura l’orella del criat Malcus, mira amb tendresa a Pere, consola les dones de Jerusalem, acull al bon lladre i no envia a l’altre a l’infern.

La Passió de Jesús es proposada a la nostra consideració, perquè aprenguem a treuren profit en la vida de cada dia. La Passió de Crist ens ensenya a viure amb serenor i sense perdre l’amor les “negativitats” de la vida: la traïció del amics, les incomprensions, la soledat, les injustícies, la mentida.

El bon seguidor de Jesús no és aquell que, per ser semblant al Mestre, inventa la seva pròpia creu; més aviat és aquell que accepta els petits “divendres sants” que li sobrevénen, els porta amb amor i assumeix la creu imposada de la injustícies que rep, de les sempentes, de les befes, de la soledat.

Convé que la contemplació, aquests dies, del misteri de la Passió i Mort del Senyo, siguin sempre il•luminats per la llum de la Resurrecció. Només, des d’aquesta perspectiva, cobraran sentit per poder “comprendre” que de la mort de Jesús en neix vida.