Enguany la Quaresma ens ha arribat de sobte; no diré que ens hagi agafat una mica desprevenguts, perquè tots tenim calendaris, però la veritat és que del dia dels Reis al dimecres de Cendra hi ha hagut tan sols un mes dia per dia i tot ha anat molt aviat.

En els temps que corren, hem de seguir parlant de Quaresma? No és quelcom desfasat, que no encaixa amb la vida moderna? Tenen sentit encara les paraules ejuni i abstinència? I els mots conversió, desert, silenci, pregària, camí... diuen qualque cosa?

No sé si ha o no respostes per a tots els gusts; el que sí és cert és que hi ha moltes persones que troben que la Quaresma, tal com la tenim, no encaixa amb la mentalitat dels creients dels nostres dies.

Com en tantes altres realitats, crec sincerament que no hem sabut “vendre” aquest “producte eclesial” que és la Quaresma. Aquesta, gairebé sempre, ha estat considerada des d’un caire negatiu, trist, ple de privacions. El dejuni i l’abstinència, ben entesos, igual que la pregària i l’almoina són camins per arribar amb més facilitat a Déu.

El que fa gràcia és que els dos únics dies de dejuni que actualment conserva l’Església (dimecres de cendra i Divendres Sant) són ridiculitzats per un sector de persones que es consideren catòliques i llavors, aquestes mateixes persones, fan un dia pràcticament de dejuni setmanal per mantenir la silueta, conservar l’estètica i millorar la salut.

Igualment, n´hi ha que troben que la pregària, el silenci, l’experiència de desert quaresmals no condueixen en lloc, i llavors aquests mateixos se dediquen a pràctiques tan respectables com el ioga, el zen, o meditacions transcendentals, això sí, orientals.

Amb el tipus de vida que portam actualment, d’estrès, de presses, de poca reflexió, de caminar com autòmates, és bo l’exercici de la Quaresma que ens proposa l’Església, i no sols per una ascesi corporal, sinó sobretot i especialment per facilitar-nos el camí d’un retrobament personal i comunitari amb Jesucrist.

El temps quaresmal és aquell en que la crida de Déu a la conversió es fa més explícita. El temps en el qual l’Església ens ofereix abundosament la Paraula de Déu, la gràcia del Sagrament de la Reconciliació, l’Eucaristia que consolida el nostre retorn al Senyor.
La Quaresma és una invitació a la conversió, a la reconciliació, al canvi d’orientació de la nostra vida, a la renovació interior, despullant-nos, (per expressarho en el llenguatge de Sant Pau) de “l’home vell” i revestir-nos de “l’home nou,” creat a imatge de Déu per portar una vida santa”.

Convertir-se és, doncs, per Pau, transformar-nos en dones i homes nous. El vocabulari que ell empra, ens aclareix que la renovació no consisteix en crear altres creients i altres comunitats, sinó en fer que aquests creients i aquestes comunitats siguin “altres”, és a dir, més impregnats de la passió per Déu, més tocats per la debilitat cap als pobres, més modelats en la seva conducta pels valors evangèlics, més autèntics testimonis de la fe.

Andreu Genovart Orell