Des de molt antic, en l’Eslgésia sempre s’ha insistit en que la Quaresma és un temps fort; un procés d’acostament cap a Déu durant el qual hem d’eliminar
aquells obstacles que impedeixen trobar-nos amb el Senyor. Se’ns presenta la
Quaresma com el camí cap a la Pasqua. Tot i la seva importància, no podem
oblidar que la Quaresma és un medi, una via, un itinerari, perquè la meta és
Pasqua.

Ja és bo que recorreguem, amb un entrenament saludable, la carrera
quaresmal; el que no podem fer, però, és arribar a la meta pasqual extenuats i
sense forces per celebrar la victòria.

La Setmana Santa és la setmana gran de la litúrgia en la qual rememoram i
revivim els misteris de la nostra fe: Passió, Mort i Resurrecció del Senyor. Sovint, però, ens detenim més en la contemplació de la passió de Jesús, en el seu sofriment, en el via-crucis, que no en el triomf de la vida sobre la mort, de la
llum sobre la tenebra, de la gràcia sobre el pecat, de l’esclat de l’alegria pasqual
que ens dóna la Resurrecció de Crist.

És clar que sense el Divendres Sant no hi hauria Pasqua i que la Passió, la
Creu i la Mort de Jesús són elements imprescindibles per arribar a la glòria; però cap d’ells és la meta final; només Pasqua és la Victòria sobre el mal, el sofriment, la mort.

El nostre seguiment de Jesús, no em cansaré de repetir-ho, no arranca de
la creu (tot i que aquesta hagi estat el vehicle de la salvació) no té com a punt
de partida el Crucificat, sinó que neix del Ressuscitat, d’aquell que, victoriós, ha
engolit per sempre el poder del mal i el regne de la tenebra, per transformarnos
em llum prodigiosa que il·lumina l’albada pasqual.

Convé recordar-ho per viure la Pasqua com el “dia en què ha obrat el
Senyor”; és el seu dia, aquell que ha capgirat el curs de la història, aquell a partir
del qual arrela la nostra fe. Des d’aquella primera albada tot comença de bell
nou. El temps i la història han canviat i el món també.

És Pasqua, és a dir el compliment de totes les nostres esperances i de tots
els nostres desitjos. Pasqua significa la superació de totes les nostres frustracions, dubtes i pors. És la victòria de la Vida, una vida que és Amor. Pasqua és la festa de la llum, de l’esperança complerta, del triomf de l’amor.

Gràcies al pas del Senyor de la mort a la vida, ara Ell és aquí enmig de
nosaltres, oferint-nos la seva pau, les seves llagues glorioses i xapant el pa que
ens recomforta mentre encara feim camí.

Que l’al·leluia pasqual contagiï d’alegria les nostres vides, amb la seguretat
que nosaltres també arribarem on ha arribat ja el nostre Cap i Pastor.

Andreu Genovart Orell