Fa uns dies hem encetat l’estiu; les aules de les escoles s’han tancat i els mestres han posar punt (així ho dèiem quan jo estudiava). Moltes famílies se’n van cap al Port a desar la casa perquè comencen les vacances i qualsevol dia d’aquests se desplaçaran a Porto Cristo per passar allà la temporada estiuenca. Comença la gran moguda en torn a un fenòmen anomenat vacances.

Però no per a tothom l’estiu és sinònim de vacances; la majoria deis qui viuen a llocs turístics saben bé que aquesta estació suposa per a molts més feina que mai, i per tant, no se pot associar en general vacances a calor, sol i platja; potser més endavant per alguns, cap al novembre, sí que podran gaudir d’unes setmanes de descans i esplai rompent el ritme de les tasques habituals.

A totes aquelles persones que a la temporada estiuenca treballen en les àrees de serveis els voldria recordar la dignitat del seu treball, ja que elles tenen la missió de fer possibles les vacances dels altres; aquí hi entren des dels xofers d’autocars i guies turístics, passant pels cuiners i cambreres dels hotels, el personal de neteja, els recepcionistes i en general tots aquells que treballen en el camp de l’hosteleria o els serveis.

Quan tothom se diverteix i descansa o va a la platja, és d’agrair que hi hagi tanta gent que es dediqui, cobrant un sou naturalment, a la tasca sacrificada de fer que els altres s’ho puguin passar bé gaudint d’unes vacances. Aquest servei no se pot entendre mai com un servilisme sinó com una vivència de la professió que possibilita que tot l’engranatge social rodi sense dificultar,
Què passaria si tothom s’empenyàs en tenir les vacances durant els mesos de julio1 i agost? seria un bordell en el que no hi hauria qui s’hi entengués.

De tota manera, com afirmava al principi, l’estiu coincideix amb les vacances escolars i, per tant, això facilita que també moltes famílies puguin emprar el temps d’estiu per dedicar-lo a descansar, encara que no sempre ho poden fer tots els membres, com sabem són molts els pares que han de fer kilòmetres diáriament per anar del treball al lloc de residència de l’estiu perquè els fills puguin disfrutar de les vacances.

El que sí és cert és que el període de descans, sigui d’estiu o d hivern, avui s’ha arribat a fer del tot necessari donat el ritme de vida estressant que portam habitualment la majoria dels occidentals. Les vacances són un temps apropiat per carregar les piles o les bateries del motor de la nostra vida, sovint gastades per tants d’esforços i envestides que ens veim obligats a fer durant la resta de l’any.

Del que no podem fer vacances és de la nostra fe i del seguiment de Jesús. Un creient ho és d’estiu i d’hivern, quan fa fred i quan fa calor. De la mateixa manera que no podem deixar mai d’alimentar-nos, tampoc és possible abandonar la pregària, les celebracions o l’ajuda als germans.

Tal vegada el que sí podem fer, creients i no creients, és fomentar la relació amb els altres, estar amb els amics, prendre la fresca i dialogar més amb els veïnats, llegir algun llibre que ens faci il•lusió; això ens beneficiarà i reconfortarà l’esperit quan la calor és més feixuga.
Permeteu-me que desitgi a tot aquells que teniu l’oportunitat de fer vacances que les visqueu intensament per retornar corn a nous a les tasques habituals. Sigau feliços.

Bon estiu per a tots!